Crònica cinematogràfica: Una Rao Brillant, al cicle de Cinema Espiritual

Crònica cinematogràfica: Una Rao Brillant, al cicle de Cinema Espiritual

La Josefina R. ens fa una crònica de la última projecció del nostre cicle de Cinema Espiritual:

Dins del cicle de la XVI Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya –que es presenta tots els anys del mes de novembre al nostre centre parroquial– s’han projectat dues pel·lícules al Centre de les vint-i-quatre que comptava la mostra. Lazzaro Felice i Una raó brillant. Parlaré de la segona: Una raó brillant (Yvan Attal). Dos móns oposats que xoquen entre sí representats per un professor universitari gran i una jove alumna. Són dues generacions que es veuen enfrontades a més de venir de cultures i religions molt diverses, ella és musulmana i ell és catòlic. A mesura que va transcorrent la història anem coneixent pinzellades de les seves respectives vides i dels ambients en els quals es mouen, això farà patent l’abisme que existeix entre ambdós.

A la Neïla la vida l’ha situat al costat dels marginats i des de l’extraradi de la gran ciutat haurà de lluitar per aconseguir el seu somni de convertir-se en una bona advocada. En els seus plans no hi te cabuda convertir-se en una persona conformista i mediocre, com sí ho són la resta del seus companys del barri. Per això compta amb el seu esperit lluitador. Sap que haurà de treballar dur, pel que ella és i representa. Resulta molt significativa l’actitud del porter (de rasa negra) de la universitat quan Neila hi entra.
El ma a ma dialèctic entre professor i alumna és interessant: per a ell les transformacions socials sorgides de la diversitat cultural no tenen cabuda en el seu món. Però veurem com poc a poc com les distàncies es van apropant, perquè en el fons el que compta és la persona.

Però quan tot trontolla apareixen els moments brillants de la història: quan la protagonista assoleix el seu somni tot es s’esvaeix i, llavors, descobreix la vertadera realitat i no està disposada a seguir el joc, malgrat haver après tant del vell professor…, el mestre. . Haurà de ser des de la part antagonista el seu príncep (company) , qui amb la seva senzillesa i sentit comú aconseguirà imposar la raó enfront els impulsos incontrolats propis d’una jove ressentida. Aquesta capacitat de convicció de l’altre és la que portarà a desemmascarar la veritat, tot i que per això hagi de ser cruel enfront el vell professor i tota la jerarquia universitària.

El moments finals demostren com la trobada entre aquests dos móns distants ha estat enriquidora per ambdues parts. Un deu pels guionistes!