CRÒNICA: El Triangle Inclusiu i el poder de les arts escèniques

CRÒNICA: El Triangle Inclusiu i el poder de les arts escèniques

Són les 10 del matí d’un dijous hivernal. La Milagros, en Dana i el Manu han arribat al Teatre de Sarrià una mica abans de l’hora en què acostumaven a arribar durant els últims tres mesos: “avui és el gran dia”. Els nervis s’apoderen del hall del Centre de Sarrià; necessiten assajar més, necessiten vèncer la por escènica: “jo mai he actuat davant d’un públic”, diu la Milagros, “i menys per parlar de la meva història!”. I és que durant els últims tres mesos han treballat damunt de l’escenari del centenari Teatre de Sarrià els seus dots com a actors i actrius que els han permès “ser els protagonistes de la seva pròpia història”, segons explicava la Marta, -actriu i cantant-, durant les passades sessions.

“Malgrat els inconvenients derivats de la covid-19, objectiu aconseguit!”, ens expliquen la Laia Alberch i la Cristina Arenas, que des de la direcció teatral han estat les persones que han acompanyat als grups de teatre en la creació del guió, l’escenografia, l’actuació i també en la gestió de les emocions que entre tots i totes han compartit durant aquest projecte que pren per nom El Triangle Inclusiu, i que aquest 2020 arriba a la seva vuitena edició, gràcies a la col·laboració del Districte de Sarrià Sant Gervasi de l’Ajuntament de Barcelona i a la coordinació del Centre i Teatre de Sarrià. En les passades edicions, s’havien agrupat diversos col·lectius en risc d’exclusió social amb l’alumnat de diferents escoles de Barcelona per a crear una obra teatral de manera conjunta. “Aquest any, per motius sanitaris arrelats a la crisi de la pandèmia mundial que estem vivint, no ha pogut ser”, explica la coordinadora del projecte, Marta Fontanet, “però ho hem pogut resoldre!”. Cada col·lectiu ha presentat la seva obra per separat, en un procés en què les dues directores han fet de pont a través de les seves dinamitzacions. L’alumnat de cicles formatius del Sagrat Cor de Sarrià ha estat el primer en representar la seva creació, a la mateixa escola. Un cop acabada l’actuació, arriba el torn dels col·lectius La Llavor, Hort de la Vila i Kirikú, amb dues obres de teatre que s’agrupen sota el títol de Nòmades, al Teatre de Sarrià.

Una sessió fruit d’un procés de més de tres mesos de treball comunitari i, -per què no?-, terapèutic, que més enllà de la representació teatral final, ha anat gestant un vincle familiar, gràcies al poder de les arts escèniques.

El públic ja ha pres seient i s’obra el teló per a donar pas a diferents escenes que sacsejaran i eixamplaran consciències un cop finalitzades les obres: un mosso d’esquadra autoritari jutjant a un ciutadà per ser procedent de Ghana, una dona víctima d’assetjament per no complir amb els estereotips físics que sovint dicta la societat, una jove cantant desprestigiada per voler dedicar la seva vida a la música… I un dictamen final en el discurs d’un dels protagonistes a sobre de l’escenari: “per què no deixem d’odiar-nos entre nosaltres per a estimar-nos una mica més?”. L’actuació ha fet riure al públic, que entre l’humor i la crítica social s’involucrarà en un intens debat, acompanyat de la música de Wallabokk, un grup de hip hop nascut a Barcelona amb integrants procedents de Senegal. Una sessió fruit d’un procés de més de tres mesos de treball comunitari i, -per què no?-, terapèutic, que més enllà de la representació teatral final, ha anat gestant un vincle familiar, gràcies al poder de les arts escèniques.