“Si relatem des de l’òptica del sentit de l’humor, si aconseguim riure’ns del que estem patint, això ens ajuda a digerir-ho”

 

ENTREVISTA A LA LINDES FARRÉ, CO-DIRECTORA I TITELLAIRE DE CIA DELIRI, GRUP RESIDENT DEL TEATRE DE SARRIÀ, I CO-AUTORA DE LA INICIATIVA “LA LIA ES QUEDA A CASA”



Durant aquest temps de confinament, des del Teatre de Sarrià, el grup resident Cia Deliri ha posat en marxa “La Lia es queda a casa. Un projecte que se suma al #joemquedoacasa, en què una petita titella, la Lia, ens explica les seves inventives per superar l’avorriment. En aquesta entrevista parlem amb una de les autores d’aquesta iniciativa enfocada als més petits, la Lindes Farré. Guionista, directora i titellaire professional va estudiar interpretació, i des del 2005 que sempre s’ha acompanyat de titelles. Treballant per la companyia encarregada de fer els espectacles dels Lunnies al Capitol i al Tivoli, passant per la televisió i amb experiència en el món de la titella a través de diferents companyies i feines, ens explica com ha sorgit aquesta idea i cap a on es dirigeix.

Qui és la Lia per la Lindes Farré? Com sorgeix aquesta iniciativa?
Per mi la Lia te la seva personalitat pròpia, cada titella la te, però tenim moltes coses en comú: és gambera però alhora sensible i innocent. En realitat va néixer l’any 2010, va ser un encàrrec per la 19à Marató de Tv3 que presentava l’Albert Om i portava molts anys guardada en una caixa. La vaig treure el passat 21 de març, dia internacional de la titella, per fer un vídeo amb ella, però ja no la vaig poder fer tornar a dins la caixa, a ella el confinament l’ha desconfinat, així que un cop fora no ha parat de dir i fer el que pensava i sentia, així han sorgit tots aquests vídeos.

Què és allò que vol transmetre?
Suposo que una manera de prendre’s les coses, una actitud davant una realitat amb la qual tots ens podem sentir identificats. En una situació dura, incòmode, que no podem canviar, almenys podem triar com viure-la d’una manera millor. Si la relatem des de l’òptica del sentit de l’humor, si aconseguim riure’ns del que estem patint, això ens ajuda a digerir-ho. Tots tenim un avi o una àvia sol a casa, teletreball impossible de fer amb els nens que necessiten atenció i moviment, tenim dret a desesperar-nos petits i grans. De totes aquestes coses parla la Lia i alhora també vol donar un missatge positiu perquè estem aprenent coses en aquest confinament: a escoltar-nos, a valorar el que teníem, a avorrir-nos. Es descobreixen moltes coses quan ens avorrim…

Des del Teatre de Sarrià, donat l’èxit de la iniciativa, s’ha posat en marxa un Club de Fans de la Lia des d’on s’estan rebent moltes recomanacions per part dels nens i nenes que segueixen els capítols d’aquest personatge. Hi ha alguna proposta o comentari que vulguis ressaltar?
És fantàstic rebre els seus missatges i vídeos demanant més capítols. Molts ens envien fotos on mostren que s’han construït titelles semblants a la Lia amb mitjons, o els pares ens diuen que estan jugant més amb les titelles que tenen a casa. Ens encantaria que ens fessin arribar les coses que els passen o com es senten, és important que puguin parlar del que estan vivint, que puguin expressar-se i els nens ho fan a través del joc.

 

 

Quina influència ha tingut aquest feedback dels més petits i petites en el procés de creació?
És el principal motor que fa que continuem gravant perquè, com tothom, no deixem d’estar tancats a casa amb teletreball amb la incertesa de què ens pasarà quan això s’acabi a un sector tan vulnerable com és l’artístic.


La cultura, i totes les arts, són fonamentals per al desenvolupament i el creixement dels nens i nenes. Queda ben demostrat que sense elles aquest confinament seria un suplici


Cia Deliri és el grup resident del Teatre de Sarrià. Una companyia de teatre infantil, en la qual treballes com a directora, titellaire i guionista, entre d’altres. Des del teu punt de vista, quina creus que és la funció que ocupa la cultura en el creixement dels nens i nenes, sobretot en aquests moments de confinament?
Crec que la cultura, i totes les arts, són fonamentals per al desenvolupament i el creixement dels nens i queda ben demostrat que sense elles aquest confinament seria un suplici. Per a mi, no només cal que es valorin com a necessàries sinó que cal que les escoles les integrin lluny de seccionar-les en assignatures, sense separar tampoc el físic de l’emocional. Que sigui realment a través de les arts que aprenen a gestionar emocions, a resoldre conflictes des de la creativitat d’omplir-se de vivències reals i de coneixements que passen per cos i ment. És molt important aprendre a expressar el que un sent.

Tanmateix, com a grup resident, com creus que està afectant aquest confinament al sector cultural? I, més en concret, a la cultura enfocada al públic infantil? Quin paper creus que juguen els teatres i els centres culturals en situacions tan excepcionals com aquesta?
Crec que la situació és molt dura, hi ha molts festivals cancel·lats, els teatres no tenen una bona previsió i no hi ha mesures concretes que ajudin i recolzin al sector cultural, concretament els titellaires ens troben molt desemparats, aquesta situació només ha agreujat una realitat que ja era precària. Crec que és un bon moment perquè la societat es desperti i reclami des dels barris la gestió i l’ús dels espais públics, les ajudes al foment de la cultura (recordem tots els teatres que han estat tancats abans d’aquesta pandèmia) i les ajudes a la creació.


Crec que és un bon moment perquè la societat es desperti i reclami des dels barris la gestió i l’ús dels espais públics, les ajudes al foment de la cultura


Com s’emmarca aquest nou personatge en la trajectòria de Cia Deliri? Ens pots filtrar informació sobre els nous capítols? En quins embolics es ficarà la Lia?
És molt benvinguda perquè ens ha ajudat a reinventar-nos, com estan fent molts companys actors perquè el fet d’estar confinats no ens aturi per poder continuar exercint la nostra professió. M’està dient que no digui res però jo crec que un especial Sant Jordi ben sonat no ens el traurà ningú.

Abans de l’estat l’alarma, estava programada una obra teatral al Teatre de Sarrià anomenada Les Sirenes són calbes, que es reprogramarà per quan es puguin tornar a omplir els teatres. Ens pots explicar alguna cosa d’aquesta obra?
Doncs és un espectacle familiar còmic i alhora poètic que reclama el dret a imaginar i a somiar, a no haver de ser gris pel fet de ser adult, a triar en què volem gastar el nostre temps i que ens recorda que nosaltres tenim les respostes d’allò que estem buscant. És un espectacle que no us podeu perdre, la Lía i jo estem segures que us encantarà perquè esta fet, com tot el que fa la Cia Deliri, amb i des del cor.